Avui a la tarda després de treballar, hem estat organitzant amb els pares les tasques pendent que tenim a casa . Deixar espigar una col del final de la renglera per fer llavor, recollir les cebes tendres, fer el planter dels alls tendres, separar els ànecs, omplir les fitxes del CCPAE...
Tots plegats al voltant de la llar de foc, hem comentat el fet que la mongeta del ganxet hagi obtingut la DOP protegit. Hem fet memòria , els pares més que jo, tot recordant el fet que abans la mongeta del ganxet no s’acostumava a menjar a casa, sinó que era per portar a vendre a mercat. Entre les mates de la mongeta del ganxet si feia la del genoll de crist, que era bona però no tant fina. Recordo al meu avi que sempre sopava mongetes del ganxet, una costum que va adquirir quan ja no va ser necessari vendre tota la collita, ell és justificava cada dia - és molt dur tenir un caramel als dits i no poder gaudir-lo mai, he de recuperar el temps perdut.
Desprès d’uns anys que ningú no plantava mongeta del ganxet, només el pagès amb la inèrcia del que fa les coses perquè son així, ens hem adonat la sort que tenim de poder planta les nostres pròpies llavors, la feina que hem fet inconscientment en un món tant canviant, ara és un bé preuat.
El món rural d’on provenim, ha preservat la riquesa de la diversitat d’una manera planera sense fer soroll. Ara hem d’aprofitar la sinergia que ens porta aquest reguitzell de brots nous què moguts per la necessitat o bé per la pròpia consciència, estan fent una tasca de recuperació de llavors o varietats autòctones, degudament guiats per el nostre pal de paller el tomàquet (amb l vist i plau dels bolets , és clar), estan obrint una nova era de consciència rural.
Felicitats a tots aquells que hem fet possible la DOP de la Mongeta del Ganxet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada